DIA D’EUROPA

santi-fisas-eurodiputat

Avui 9 de maig commemorem la declaració de Robert Schuman que va permetre iniciar la construcció europea. Per primer cop es parlava de crear una administració superior d’àmbits no només comercials, és a dir, neix l’esperit de la Unió Europea. Schuman va comptar amb l’ajuda dels altres pares fundadors de la Unió Europea: Jean Monnet, Konrad Adenauer i Alcide De Gasperi, i d’altres com Winston Churchill, Paul-Henri Spaak, Walter Hallstein i Altiero Spinelli.

Aquesta declaració no només va ser el principi de la Unió Europea, també la va entendre i concebre de forma idònia. Schuman deia que Europa no es construïa de cop, sinó mica en mica, i de forma solidària.

No fa tant dels anys en els que Europa era un camp de batalla. No oblidem que les dues Guerres Mundials han afectat als països europeus.

Junts hem avançat molt però encara queda molt a fer.

En aquests moments de dificultats econòmiques es veu Europa com un ens llunyà i fins i tot com la causa dels nostres mals. Quan de fet és tot el contrari, Europa no és part del problema sinó de la solució, i de llunyana res de res, actualment més del 75% de les lleis estatals i autonòmiques provenen de directives de la Unió Europea.

Actualment, és preocupant el creixement dels populismes i els nacionalismes als estats europeus. Hi ha una tendència a refugiar-nos en nosaltres mateixos i en allò conegut, però personalment penso que no és la solució, precisament, cal tot el contrari.

Hem de fer entendre els ciutadans que la sortida a la crisi econòmica i a les dificultats del segle XXI i la globalització, exigeix de més coordinació i cooperació, és a dir, exigeix seguir endavant en el procés d’integració europea.

Ara bé,  la integració europea ha d’anar en molts aspectes. Massa es parla d’Unió Bancària i Unió Fiscal, dos unions molts necessàries, però també és hora de parlar d’Unió Laboral, és a dir, d’establir unes regles europees en matèria laboral, o d’Unió Social, és a dir, una aposta per les polítiques socials i la lluita contra la pobresa que està provocant la crisi econòmica.  Per últim, l’actual situació ha evidenciat la necessitat d’una Europa més política.

Des de la meva visió cal, treballar en dues línies:

  1. Apropar Europa als ciutadans.
  2. Reformar el funcionament de les institucions europees per fer-les més democràtiques.

Aquest 2013 és l’Any Europeu dels Ciutadans. L’objectiu d’aquest any és conscienciar els europeus dels seus drets com a ciutadans europeus, informar millor sobre les polítiques de la Unió Europea, i estimular la participació activa i el debat sobre la construcció europea.

Una altra iniciativa interessant és el programa “EUROPE FOR CITIZENS”, del qual he estat ponent a l’ombra, destinat a:

  1. Impulsar la cooperació i la participació entre ciutadans europeus.
  2. Afavorir les organitzacions de la societat civil i els projectes civils a nivell europeu.
  3. Ajudar als esdeveniments, estudis i les noves eines que impulsin la construcció europea.
  4. Preservar llocs històrics, emblemàtics i commemoratius a nivell europeu.

Darrerament s’ha creat la iniciativa ciutadana europea per la qual un milió de ciutadans de la Unió Europea poden participar directament en la elaboració de les polítiques comunitàries, demanant a la Comissió Europea que presenti una proposta de llei. Si la iniciativa és vàlida, els promotors hauran de detallar-la a la Comissió Europea i exposar-la davant el Parlament Europeu.

Malgrat totes aquestes iniciatives, la Unió Europea continua essent distant a la ciutadania. Això passa sens dubte perquè cal treballar molt en dos àmbits: l’educació i els mitjans de comunicació.

En l’àmbit educatiu, cal explicar als joves el procés d’integració europea i la seva importància. No pot ser que a les escoles no es parli dels pares fundadors de la Unió Europea, que els ciutadans no sàpiguen qui va ser Robert Schuman. Si no som conscients del que tenim, no podrem valorar-ho.

D’altra banda, els mitjans de comunicació també ha de tractar amb més atenció els temes europeus. Encara no som conscients que entorn el 75% de les lleis espanyoles i catalanes provenen de directives europees.

A dia d’avui les noves tecnologies ens permeten estar en contacte, de forma senzilla i ràpida, amb els ciutadans europeus. Jo no sóc un diputat jove, però tot i així, he fet l’esforç d’aprendre i treballar amb xarxes socials i en el món d’internet. De fet, tinc twitter, facebook, un blog personal i un flickr de fotos.

La Unió Europea no pot desaprofitar les noves tecnologies i les oportunitats de comunicació que ens ofereixen. S’ha d’estar a les xarxes socials, i no només estar, sinó interactuar. No hem de ser un compte que només doni missatges o informació, hem de ser receptors d’inputs, del debat ciutadà, de les preocupacions.

L’altre repte que té la Unió Europea és esdevenir plenament democràtica, reformant les institucions europees i fent-les més entenedores i legítimes, és a dir, avançar cap un veritable Govern Europeu, la Comissió, sotmès al control del Parlament Europeu.

No té sentit que la Comissió Europea sigui formada per un comissari de cada Estat membre sinó que seria molt més legítim i democràtic que el President de la Comissió Europea formi el seu gabinet de Govern pel color polític, no per nacionalitats.

També s’ha d’afrontar una reforma a nivell electoral. Un punt que s’està debatent i s’ha parlat, és l’elaboració de llistes transnacionals. És a dir, poder votar eurodiputats de diferents nacionalitats a diferents països de forma conjunta. Això ajudaria a que cada eurodiputat representés a tots els ciutadans europeus més que als interessos nacionals del seu país d’origen.

El repte a curt termini el tenim a les eleccions del 2014. Aquestes no seran unes eleccions fàcils. El creixement dels populismes i els partits antieuropeus és una preocupació. Molta gent no percep aquestes eleccions com decisives, quan probablement ho són i molt, i aquest desconeixement pot ser aprofitat per partits petits, sense vocació de govern, populistes, que aprofitin les eleccions europees per obtenir representació.

Cal que els partits europeistes fem un esforç molt pedagògic sobre la Unió Europea, en clau positiva i constructiva. Cal que combatem els antieuropeistes i els populismes explicant la importància d’aquestes eleccions, oferint propostes i sortint al carrer.

Un altre aspecte molt important, és aconseguir que hi hagi un debat europeu, que es parli del futur d’Europa, dels reptes econòmics, dels eurobons, de l’austeritat, de la seu del Parlament Europeu, entre d’altres. No pot ser que les eleccions europees es converteixin un cop més en un debat nacional, en el cas Bàrcenas o en el cas ERE.

Al 2014 hem de parlar d’Europa i del seu futur, no de temes localistes que es poden tractar al Congrés dels Diputats o al Parlament. No caiguem nosaltres en el parany que tants cops denunciem que és que no es parli freqüentment d’Europa.

Tenim també motius d’alegria i esperança en aquestes eleccions. Per primer cop, a les europees de 2014, cada partit polític europeu presentarà un candidat a la presidència de la Comissió. És a dir, els ciutadans europeus escollirem el futur President de la Comissió Europea. Això, sense dubte, afavorirà el debat europeu i legitimarà molt més la Comissió Europea.

Un altre aspecte que hauria de canviar a partir del 2014, és la presidència del Parlament Europeu. Aquesta normalment recau la meitat del mandat en el PP Europeu i l’altra meitat en els Socialistes Europeus. Seria molt més lògic, una presidència estable en funció de la majoria política i els acords de govern.

Hem d’encarar les eleccions de maig de l’any vinent com un repte. Tenim per endavant, una oportunitat de superar aquesta desafecció i desconeixement i promoure un autèntic debat europeu.

Cal que ens presentem amb propostes concretes, amb idees per apropar Europa als ciutadans, amb reformes de les institucions europees, i amb programes electorals fidels i elaborats.

Hem de veure les eleccions com una oportunitat per participar en el gran somni europeu i enorgullir-nos de l’Europa que tenim.

Sóc el primer que defensa hi ha molt per fer, però també comparteixo les paraules de Schuman: Europa no es construeix de cop sinó de mica en mica.

Les eleccions seran sens dubte una nova fita i un nou estímul pel procés de construcció de la Unió Europea.

Anuncios
Esta entrada fue publicada en Catalunya, España, Europa y etiquetada , , , , , . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s